dimarts, 13 de març de 2018

L'ALBA



M'aixeco a primera hora,
quan els estels desapareixen,
fosos per la llum.
L'horitzó desperta,
i les va apagant suaument.

Primer les més llunyanes,
fins a arribar fins a mi,
i gairebé sense adonar-me,
es tanca l'interruptor,
que les manté enceses.

En aquest moment màgic,
el cel amb tons incerts,
em recorden els teus ulls,
quan a mi em somreien.

Allí al lluny una barca
travessa les ones,
salades com a llàgrimes,
perdudes en el mar...

El fet de clarejar m'absorbeix,
mai em canso d'ell...
Entorn els meus ulls ferits,
per la llum aclaparant...
I somric a la teva nostàlgia,
en veure aparèixer el meu sol.

Agafant la bellesa ,
del dia que s'obre
al teu record adormit,
en la meva ànima, tal vegada...
Encara , enamorada..

6 comentaris:

  1. ES un momento mágico, que has descrito perfectamente. Hay que tener ojos de poeta para hacer esta instantánea.

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias amigo bloguero por tu paso por mis entradas.

      Besos

      Elimina
  2. L'amor, els records, tot sembla meravellós al punt d'alba..
    Una abraçada Anna.

    ResponElimina
  3. Gracies no hi ha mes a dir sempre agraida que tornis pel blog.

    Petons

    ResponElimina
  4. Bellisimo todas tus entradas.

    Besos

    ResponElimina
  5. Estoy de a cuerdo contigo Hohams.

    Besos

    ResponElimina