diumenge, 31 de desembre de 2017

EL SILENCI

La vida transcorre en silenci,
encara que envoltat de so.
Per què sento, sense que diguis res,
o diuen molt sense dir-me alguna cosa.
Només deixen plasmat el silenci.

Encara que la meva ànima enyora el silenci,
quan hi ha distància que ens separa,
anhelo sentir la teva veu.

El meu cos s'encongeix en recordar el passat,
quan sense dir res,
em vas separar de la teva vida.

La sang s'acumula amb cada pas,
més la que fa mal, és la ferida.
Per a la incertesa si hi ha futur,
o simplement és la demència.

A través del fragorós crit en silenci,
de no poder sentir el teu cor i el seu batec.

dimecres, 27 de desembre de 2017

RECORD

Recordo la teva mirada
i el teu somriure.

No recordo quan et vaig conèixer,
ni si fa molt de temps.
Però sí recordo
la teva amistat,
el teu afecte.

Les teves ganes de viure,
i les ganes de lluitar.
De viure la vida,
i seguir cap endavant.
Dia rere dia.

Com trobava a faltar
els teus consells,
la teva senzillesa, la teva amistat.

Estimada àvia,
no saps que t’ enyoro.
No t’ oblidaré
per anys que visqui.

Ara tu ja no ets aquí,
i jo et trobo a faltar.
Aviat arribaré
on tu siguis.

Mentre no sigui així,
seguiré recordant
el que vas ser tu per a mi.
Una companya, una amiga,
i més que una amistat.
La meva estimada àvia.

Per això mai no t’ oblidaré.
Sempre et porto dins del meu cor,
i en el més càlid racó del meu esperit.

dilluns, 25 de desembre de 2017

ON ES EL NADAL

On està el Nadal Senyor?.
Que a quedat d'ell?.
D'aquest missatge bell,
que l’àngel va donar.

Us ha nascut avui a la ciutat de David,
un Salvador que és Crist el Senyor.
Qui recorda la teva obra i els teus ensenyaments?

Qui es prostra als teus peus ara per adorar-te?.
Qui t'ofereix Senyor, encens i or?
Qui recorda de veritat, de veritat, el teu naixement,
que del cel ens va portar tan gran tresors?

Perdona'ns Senyor per l'oblit.
Perdona'ns Senyor per la inconsciència.
Perdona'ns Senyor pel pecat...
de fer del Nadal, solament una festa
plena de consumisme i àpats copiosos.

On any rere any, es compleix el ritual,
al que se li ha donat el nom de Nadal.
I s'adornen els carrers, i es mengen torrons,
I a Tu et segueixen tancant els cors.

I una pregunta en l'aire, sona i ressona.

Trobarà de nou la fe l'home...?

dissabte, 23 de desembre de 2017

SET DE VIDA

Un poema per consolar.
Els meus ulls s'apiaden, les meves llàgrimes ...
De la meva boca l'aire s'allunya ......
les meves mans
els meus dits ....

Ets solitària, papallona adormida.
Ets solitària, aigua de vida ....
Te’n vas lluny de la meva malenconia ... ..

Jo em perdo ...
com una llàgrima teva i em perdo amb la teva alegria.
Un poema per consolar ...

dijous, 21 de desembre de 2017

INSTANT

L'eternitat
és l'instant
en què s'oblida
per sempre.
Com habitar l'absència
dels gestos ?.
Sentint viu
en la paràlisi del vent.

dimarts, 19 de desembre de 2017

MARE !…



Tu que em vas enterrar
a l'ombra d'aquest món,
deixant en el meu cor un profund buit
i condemnant-me a un etern aïllament.

Tu que em vas llençar a la solitud de l'oblit,
i a viure en la foscor de la vida,
on regna la implacable crueltat.

No vas voler que sigui una més de les teves filles,
ni que la teva veu en la foscor m'orienti.
No entenc perquè em vas abandonar,
com si jo per a tu no anés ningú.

Em vas portar al món només per sofrir
la teva indiferència.
Només puc dir-te que arribarà
el dia de la meva recompensa,
per tant dany sofert per vosaltres.
Ja no podreu maltractar-me més.
Jo netejaré les escombraries del meu món
que he aconseguit construir sense vosaltres,
i no seré crucificada per segona ocasió

No sé si tu de la meva tindràs
algun dia el meu perdó .
Perquè el càstig que jo he sofert
amb tanta fúria, ningú el mereix.
Em vau deixar nu i sense somnis per aconseguir
ple de tristesa, solitud ,angoixa i desesperació.

diumenge, 17 de desembre de 2017

VOLDRIA SER POETA

Si jo fos poeta, t’escriuria
els més bells mots.
Amb ells et faria vers,
i amb els versos...poesies.

Però com no sóc poeta,
de tu voldria apartar,
els meus ulls .
Et recito l’únic que tinc
i el que duc dins del cor.

T’estimo amor meu.

divendres, 15 de desembre de 2017

AMOR



En les brases d'una foguera
vaig cremar els teus records .
No eren cartes ni promeses,
sinó silencis i petons.

Et vaig començar a oblidar ,
i vaig donar la teva estima al vent .
I vaig repetir mil vegades ,
.....ja no et vull.

Però avui, t'he vist de nou .
I el pols se m'ha parat ,
i el cor em va donar una bolcada.

I com a fusta seca ,
torno a cremar-me en el teu foc .
Ahir vaig començar a oblidar-te ,
i avui, et vull de nou.