divendres, 5 de maig de 2017

NIT

Nit, 
paraula meva plena de successos,l'aflicció, 
el buit, la mort.
La tenebra aviven en les teves síl·labes, temors i ànsies .. 
Nit, nit, amor meu.
¿És que potser m'atreviré a saltar traspassada de tu fins a la mort? 
mare devoradora, acostes la teva falda, 
i com vull fugir, com desertar vull de les teves llàgrimes àvides, 
com intent amagar de les teves mans, 
oh nit, la meva tristesa. 
Nit, tristesa meva, encara és possible 
que et digui, i em abraça 
al làudan amarg que destil·len les teves lletres. 
Que al teu ferida lliuri al teu abisme, la meva tristesa, 
la meva nit, encara és possible.

6 comentaris:

  1. La nit ens envolta y acompanya.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. A noite e suas sombras...
    Muito belo!
    Um beijo.

    ResponElimina
  3. La noche, también tiene la estampa del Minotauro. No agarra entre sus pliegues, y nos estruja hasta el alma. Un abrazo. Carlos

    ResponElimina
  4. Gracias por regresar por el blog y de dejar tus palabras
    Besos

    ResponElimina