diumenge, 5 de març de 2017

TANT PERÒ TAN POC RELLOTGES RAPIDESA

TANT PERÒ TAN POC

Tants camins per recórrer,
tants oceans per travessar,
tants boscos per observar,
tanta natura per admirar.

Però quants obstacles per superar
i tan poc temps per explorar
i tanta poca vida per desfruitar.

RELLOTGES

Ens controlen cada hora
ens controlen
 a cada minut
i en cada segon.

Els rellotges ens desperten o ens adormen
ens desvetllen ens desesperen
ells son els que posen les normes
i vivim al seu ritme
al ritme de la seva hora
del seu minut
i fis i tot el seu segon
plenament inconscients

RAPIDESA

Perdem el present
perquè vivim de pressa
construint plans per al futur
tan proper que no ens dóna temps
d'adonar-nos del nou present
perquè tot evoluciona amb rapidesa
amb expectatives incompletes,
il·lusions
 que s'esvaeixen.

6 comentaris:

  1. Hola Anna.. Justament aquest cap de setmana, me he parat, cosa casi diria que estranya en aquests tems, a pensar, pensar que es de bo no tindre presa, no tindre res a fer, tindre tems per assaborir, sense avorrir-se, veure passar el tems lentament, quant passa a tota velocitat..
    Una abraçada, bona setmana..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Geacies per pasar de nou.
      Es d,agrair tanta fidelitat..
      Petons

      Elimina
  2. Corremos en pos de la nada, pues nada es lo que alcanzamos.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias de nuevo por tu paso por mi blog.
      Es siempre de agradecer
      Besos

      Elimina
  3. Tres miardas existenciales de la vida: una, la vida no alcanza para satisfacer tantos que de ella nos seduce; la otra, la del tiempo, pero este como tortura. Infiere uno el tiempo como control de entrada al trabajo y salida, de llegar la reunión social o política. !Qué mamera¡Nos mató el capitalismo y sus competencias, y finalmente, aquella mirada, la de la prisa, porque ahora todo se reduce, a ventos cinéticos: llevar los hijos al colegio, rápidamente; correr al trabajo: hacer el amor el amor a las volandas, porque hay que dormir, para despetarsde fresco a laborar. Qué tortura¡ UN beso. Carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tus palabras y por pasar de nuevo por mi blog es siempre de agradecer.
      Besos

      Elimina