dissabte, 25 de juny de 2016

SOC O NO SOC

Jo estic absent però, en el fons d'aquesta absència,
hi ha l'espera de mi mateix.
I aquesta espera és una altra manera de presència,
l'espera de la meva tornada.

Jo camino en viatge donant una mica de la meva vida,
que m'han esperat molts anys.
 I es van cansar d'esperar-me i es van asseure.

Jo no estic i estic.
Estic absent i estic present en estat d'espera.
Ells voldrien el meu llenguatge per expressar-se,
i jo voldria el d'ells per expressar-los.
Heus aquí l'equívoc l'atroç equívoc.

Angoixant, lamentable,
em vaig endinsant en aquestes paraules.
Vaig lligant les meves frases,
se'm van caient les carns.
I el meu esquelet es va revestint de sentiments.
M'estic fent poeta?
És dolorós i ple de tendresa.

Podria donar un crit ,però s'espantaria .
Amb la transsubstanciació, si es sere poeta,
o simple desgraciat que no sap expresar.se.

Cal guardar silenci.
Esperar en silenci,
per tenir i saber una resposta 

3 comentaris:

  1. Ramon ( Aguila Negra)1 d’agost de 2016 a les 8:23

    Ens agrada molt com escrius.
    Segueix endavant

    ResponElimina
  2. Escrius molt be...... pero hi trovo a faltar estructura, tornada, rima. No se pero no en facis masa cas, jo no hi entenc.
    Tots aquets aspectes que t'he comentat son essencials per musicar-les.
    Trobo que tens imaginacio I el vocabulari es ric.....
    Endavant segueix!!!!

    ResponElimina