dimarts, 17 de maig de 2016

PESSEIC DE VIDA


Tot lo nostre, estimada.
Tot lo nostre no són,
més que pessics de la vida,
que s'hi troben plens d'amor.

I s'han de viure, ma vida,
un a un i sens deixar.
Ni tant sols d'aquesta vida,
un pessic per escapar.

Perquè amor meu,
s'ha de viure pas a pas i tros a tros.
I oblidar-nos de morir,
que això ja vindrà tot sol.

Quantes hores i quants dies,
tant vuits i morts no hem viscut.
I quants pessics de la vida,
en cos i ànima, ma vida,
en cos i ànima hem perdut!.

2 comentaris:

  1. Anna no coneixia aquesta vessant teva, endavant m'agradat molt

    ResponElimina