dimecres, 2 de febrer de 2000

ESPERANÇA



                                                 

LA MEVA ESPERANÇA

La meva esperança
és de mil maneres.
De vegades és com un torrent de realitat,
cruel, bruta, trista,
cansada de caminar.

De vegades em surten
múltiples il·lusions,
amb ganes de moure's
i irrigar molts racons.

Però també arriben
feixucs desenganys,
que volen asfixiar-me i no em deixen respirar.

I de sobte em surt
un xiscle contingut,
del desig de tornar a començar.
La meva esperança
té un ritme canviant,
de vegades es cansa,
però no para mai.
Si un dia l'esperança
deixa de bategar,
aleshores el meu cor
també s’aturarà.


LA MORT

La mort
te camins sense tornada.
No vacil·la i avança silenciosa,
deixar entreveure l'angoixa
que una sent quan la miren.
Que es la vida,
sinó cada moment viscut
que se'ns escapa.


CARTA FINAL

Vull morir,
embolicant el meu pols gairebé de pols.
L'íntim adéu trencara el somriure
que en els teus llavis de dol hauràs de repetir
mentre t'allunyi el record.
















2 comentaris:

  1. l'esperança es l'ultim que s'ha de perdre

    ResponElimina
  2. Si tens rao però de vegades no veus cap sortida

    ResponElimina