dilluns, 3 de març de 2003

EL VENT EL SOL


 POESIA ESCRITA ENTRE 1980 




 LA LLUNA 7

La lluna es blanca ,
sembla de paper.
Sempre esta sola
i te cara de pena.
Penjanda en la fosca
tota sola, i no pot fer res.
La lluna esta sola,
pero a tots ens ilumina.
A mi i a tots els del carrer


EL SOL7

Em llevo
i a tu et despertó.
A l’estiu et dono calor,
i a l’hivern t’escalfo.
Et dono llum
en la foscor,
i si un nubol
em tapa, ja no dono claror.
i et quedes a les fosques com un musol.




L’AIGUA 7

L'aigua de la pluja 
i la rosada del mati
vesteixen el cam.
I diuen bon dia
a l’herba i tambe al prat.
Tambè estas en els mars
del mon, d’aigua dolça o salada.


EL VENT7

Bufa el vent 
i aixeca polseguera.
I fa volar les fulles seques
dels carrers i de la placeta.
S’esta girant una fresqueta,
s’acosta un nuvol de tempesta.
Correm tots cap a la caseta
si no ens en dura el vent,
i la pluja ens costipara




LA TEMPESTA 7

Un tro,
quina por.
Un llam,
quin espant.
Tot es negre
i es fa fosc.
ara plou,
ara neva,
la tempesrta
la cuitat a tapat.