dimarts, 2 de juliol de 2002

ESCRIC

Escric amb els pensaments,
amb l'ànima travessada.
Amb el sospir ple de sentiments.
Escric de vegades amb la urgència
de fer-te arribar unes paraules.
Escric per la vida,
que ens fa sentir fins a la mort
amb la punyent paraula rabiosa.
Escric per treurem aquest malestar
d'una sensació rebel que envaeix el meus pensaments.
Per la bogeria de voler explicar al món i així alliberarme
de l'ultratge, de l'engany, de la paraula, mal dita.
Escric contra la prepotència del desig de dins la societat
que s'acarnissa contra la meva ànima i els meus records.
Escric perquè no em surt per la boca el que duc dins.
Escric com sóc i així em surten les paraules:
lliure, indiferent, irreverent.
Escric com sóc quan m'enfronto a l'enemic:
segur, íntegre, implacable.
Escric per que vull,
no tinc altra sortida.
Escric perquè sí,
escric perquè em dóna la gana,
per plorar,
per callar,
per parlar,
escric per intentar viure.
Escric per que em dona vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada