dilluns, 27 de febrer de 2017

Avui ja no vull viure
avui ja no vull respirar
avui ja no vull sofrir
solament vull morir-me
estic cansada de plorar
estic farta de sofrir
ja no vull estar en aquest maleït món
em dol cada segon
que passa i res bé em passa
com em volgués morir
no vull seguir sospirant tristesa
odio tallar-me i que els meus problemes
solament se m'oblidin per un instant
odio que ningú em vulgui
odi que a ningú li importi
si em faig mal com volgués matar-me
i així no obria més dolor
com volgués que la meva vida fos diferent
com volgués ser feliç
volgués que em volguessin i que em donessin amor
no entenc per què a mi em toco sofrir
odi sofrir mentre els altres riuen
odi seguir vivint no sento ganes de riure
avui no sento ganes de viure
la meva vida està plena de dolor
odio seguir aquí sense poder ser feliç
com vull un àngel amb ales
que em porti fins al cel pel meu viure
és com quan res aquesta dolça tot amarga sap a dolor
la meva vida és com una pluja sense l'arc de sant Martí de colors
és com un cel sense sol i sense núvols
com una nit sense estels ni lluna
com una cançó sense lletres ni música
és com una flor sense pètals ni fulles
és com una paleta de gelat sense sabor i color
com una carta sense paraules i signa la meva vida
és així a la meva vida li falta amor felicitat dolçor afecti diversió
aventures amistat Però a la meva vida li sobra tristesa
depressió dolor amargor odio sagni puntades i cops en el cor
i moltes coses més odio viure en aquest maleït món
com volgués que quan jo dic que sofreixo de depressió
correguessin ànsia a mi i em consolessin però no els importa si sofreixo
com volgués que la meva mama em donés amor en lloc de renyar-me
i dir-me coses que em dolen en el cor
com volgués que em deixessin de criticar
per les coses que faig malament i les que és que per què jo haig de sofrir
com volgués que em recolzessin
però no en lloc de ser això em diuen boja i em jutgen
aquí records de dolor i felicitat que no se m'obliden
però dolen i molt m'agafen dany i no desapareixen
com volgués sortir a buscar la felicitat
però no la meva mare no em deixa sortir
odi estar tancada em causa depressió profunda
l'única cosa que em manté en peus és la música
adoro tancar-me a la meva cambra i escoltar música em fascina cantar
com volgués que la meva vida fos tan dolça com la sugre
però va haver de ser tan agra com la llimona i tan amarga
hi ha vegades que em vull morir
m'agradaria ser feliç m'agradaria no tenir problemes
m'agradaria que no hagués passat tot el que pas
però ell hi hagués no existeix m'agradaria tornar a néixer per canviar la meva vida
però no es pot, així em toco viure per desgràcia recordo
l'amarga i freda que va anar la meva infància
i record el dur de viure ara
com volgués que la meva vida fos increïble
però no és possible em conformo viure sense dolor i sense tristesa
perquè a la meva toco sofrir de tots els meus germans
perquè a mi em tub que tocar no és just
com vull morir-me perquè acabin tots els meus problemes
ja no vull viure més em dol estar aquí
vull morir no suporto estar aquí
perquè sempre que em diuen alguna cosa dolent em dol
i no puc evitar plorar
com volgués riure en lloc de plorar
com volgués no tenir cor
odio la meva maleïda vida...
l'odio amb tot el meu cor
de gens segueix seguir vivint
si res bé em passa
vull suïcidar-me per ja no sofrir
solament vull no seguir vivint
odi seguir així em dol, odi que ningú m'escolti
que els valgui el que els dics vull sortir de la meva casa
odio estar a la meva casa volgués escapar i buscar la meva felicitat
però no tinc tanta por al fet que el meu pla fracassi i sigui pitjor
vull sortir d'aquesta maleïda depressió que va amb mi
volgués la felicitat eterna volgués un milió de raons
per seguir vivint però solament obtinc milers de raons
per llevar-me la vida i molta tristesa
vull morir vull acabar amb tant dolor
com volgués que cada vegada que jo plorés
i em tallés s'acabés el dolent però solament es va per un instant
perquè vaig haver de néixer jo odio haver nascut
odi que la meva mare digui que sóc pitjor que el diable
odio seguir sofrint ja em vaig donar per vençuda
ja vaig comprendre que la vida no és com un conte de fades
la vida és com un laberint sense sortida
els segons semblen hores i els dies semblen mesos
i tot se'm fa mil anys
odio seguir vivint penso que em vull morir
però en la realitat vull ser salvada
vull un àngel amb ales
que sàpiga volar i aterrar
que sàpiga treure'm un somriure
quan jo em doni provinguda

que ompli els meus dies amb felicitat

dissabte, 25 de febrer de 2017

LA SIDA



El cos es fa malbé en agonia,
perden l'esperança i valentia,
llàgrimes, sanglots i laments,
sobre la mort dia a dia.

Cuida la teva vida i la dels altres,
del virus letal, cruel malaltia,
que t'ho transmeten a l'estimar,
quan no et saben cuidar.

Lluita, no et donis per vençut,
si la ferida et fa sagnar
jo t'ofereixo la meva mà per caminar,
en el meu cor tindràs lloc.

No tinguis por, aprèn sobre la sida,
la ignorància és la que contamina,
la millor defensa és la prevenció,
i comptar amb bona informació.

dijous, 23 de febrer de 2017

HUÉRFANO

La vida es tan libre,
que de la felicidad estoy expulsado.

La tierra está tan llena, pero mucho más vacía,
Me siento en silencio, mientras todos los ojos me miran.

El mundo esta lleno, y yo solo.
Todos tenemos refugio, pero no tengo casa.
Todo el mundo se cuida, voy descuidado,
Se burlan de mí, ni tristeza se detecta.

Todo el mundo está feliz, pero yo triste,
por qué el mundo me tratan tan mal.
Estamos todos bien educados, pero me siento ignorado,

Todo el mundo está comiendo, pero no tengo comida,
y de mi se ríen, es tan grosero.
Y sin embargo, me llaman por nombres,
me llaman a un vagabundo, lo sé.
Y dicen que todos nombres que se les ocurren.

Somos iguales, pero yo no siento dolor.
Yo sé que mañana volverá a nacer.
Al aire libre en días soleados.
Pero nadie sabe que el sol nunca brilla para mí.

dimarts, 21 de febrer de 2017

EL FIN



Mientras el viento acaricia su cuerpo,
un suspiro revela el dolor en su pecho.
Su mente en silencio  gritaba,
no busca respuestas,
solo quiere olvidar .
Solo quiere vivir
su fragil y dèbil cuerpo.
Lentamente debilitado moría,
y en una estrella en el cielo muy pronto se convertirá.
Al fin con esfuerzo  para ella ya no hay pena...
hay olvido.


diumenge, 19 de febrer de 2017

LES MEVES ESCOMBRARIES.


Què és la poesia sinó articular paraula,
metàfores i adjectius.
És expressar un sentiment,
però si no són veritables, no valen gens.
Són simples idees sobre un paper perdut.
Poesia, les meves escombraries pels altres.
És tant bonica com innecessària,
perquè a pocs els importa si em sentia trista
o plorava per l'absència de ser volguda.
Tot és passat i el passat és porqueria.

És en va l'espera, quan diuen:
"ho llegiré després", tots ho repeteixen.
Tot queda en el buit, tot és en va,
perquè de les meves mans a les seves,
i de les seves a les escombraries.
La meva poesia oblidada com s'oblida
quan vas començar a caminar.

Tard em vaig adonar que ningú llegia les meves escombraries.
Que els somriures només em mostraven simpatia per pena,
i no perquè els agradava el que els donava.
Esperaven al fet que n'anés, per riure's a la meva esquena.

Vas ser el malson més horrible,
solament és un mal somni.

Trobés millors il·lusions per al meu futur,
perquè era real que ningú volia
els meus versos ni la meva poesia.
Per a ells solament era escombraries

escrit l'any 1997

divendres, 17 de febrer de 2017

CADA MATÍ, EM CUIDA LA POESIA

El teu nom i la teva absència
és em clava a la memòria.
Cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d'enfonsar-me, derruir-me
Vague en la negra núvol que sempre està al meu cel,
del buit i de la por que encerclà la meva vida.
Em salva la poesia,
de les nits terribles,
de les hores fosques,
dels dies obsolets,
dels records.
Dels oblidats
enterrats en silenci.
Del dolor de la teva absència.
Cada matí, em salva la poesia.
M'aixeca d'entre els negres núvols
que sempre estan al meu cel,
del buit i de la por que gebri meva vida.

dimecres, 15 de febrer de 2017

REFUGIADA

Mirada cansada,
mirada desperada,
de ver penurias
y tantas desgracias.

Alma muerta,
perdida la esperanza
busca la salida
de tanta tristeza
y vivir tan angustiada.

La comida escasea,
fronteras cerradas
por enormes redes.

Las balas se acercan
casi lo atrapa,
decide subirse
en aquella barca.
La mar cargada de víctimas
otros que ha decidido subirse
las feroces oleadas
no tienen piedad y bruscas
golpean la sencilla barca
las corrientes la mueven atrapada
donde la muerte la encuentra.


escrito en 1997

dilluns, 13 de febrer de 2017

CAMINO AMARGO



Hace días la vi llorar
la hacen sentirse inferior
por el defecto congénito
pero es grande su corazón.

Tú has nacido con tu cruz
grabada sobre tu espalda
lo mismo que Jesús
tienes que saber llevarla ;
los caminos de la vida
son duros y muy largos,
y a ti te ha tocado andar
el más triste y amargo caminar,
pues vivimos en un mundo
que no hay humanidad
y sólo somos felices
humillando a los demás.

Tienes que mirar adelante,
nunca mires atrás;
siempre hay  gente buena
que nos quieren ayudar.

Tú no le guardes rencor
por el daño que te haga,
ábrele tu corazón,
ofrécele tu amistad
sin pensar si la merece
a aquel que tanto nos hiere,
de justos es rectificar
y de humano equivocarse,
y de humilde es perdonar
a los que daño nos hacen.

dissabte, 11 de febrer de 2017

PENSAMENTS


1
Dóna'm la mà
tan fort
que el meu cos pugui sentir,
la mort
mentre em fas creure que sóc viu encara

2
Atura't.
Aquí s'acaba la història.
Amb uns segons de diferència
hem passat de tenir la bossa plena,
a tenir-la buida.

De tenir amor, a tenir rancúnia.
De tenir ganes, a perdre-les.
Quina valentia la teva
de matar-me d'una sola estocada
quan més confiança et feia.

Atura't.
Ja res em queda.
Fins i tot les llàgrimes
van decidir oblidar-te,
i marxar lluny on la por
no fos la meva guia per viure.
Atura't i pensa.
Això és el que volies?
Doncs, mira,
t'ho has servit amb safata,
en la mateixa que un dia
et vaig regalar l'ànima,
i ara em tornes les seves engrunes.

3
Amb el silenci,
m'acarones amb la mirada
en el silenci,
t'observo amb els dits,
la teva essència em captiva
en el silenci,
s'ha boreixo les teves paraules
escolto el batec de la vida
i l'emoció compartida.

4
Camino, m'aturo i inspiro.
Records entre passejades,
perduts en els perfums
dels vells temps.

I pensem en el passat,
i vivim en el present,
i creixem cap endavant,
i forment la nostra ment.

Moments viscuts,
un gra de la nostra història
de les nostres vivències
de la nostra existència
la nostra pròpia vida
que ens queda escrita
en la nostra memòria.

Quin plaer és la vida
que ens fa viure amb bondat,
però que a poc a poc ens priva
la nostra societat.

5
Sentiments viscuts
en el record
i la ràbia sostinguda,
pena, el neguit de la tristesa
i de la impotència
socórrer a l'oblit
per no reviure
els passats dolguts
que ens fan viure.

dijous, 9 de febrer de 2017

A TI



Quisiera encontrar palabras
para expresar lo que siento
y por mucho que busco
no las encuentro.

En ti he puesto mi cariño,
mi ilusión y mi esperanza;
contigo lo todo tengo
y no encuentro en falta nada.

Yo quiero ser para ti
el oxígeno de tu vida.

Pido a Dios que no me faltes
que sin ti no soy nada,
sin ti ilusión no tengo
ni alegría ni esperanza.

Tú eres la luz de mi día
tú eres risa eres llanto,
eres sol eres pena y alegría .

para mí eres la estrella
que va guiando mi vida,
si algún día me faltaras
yo sin ti me moriría
como muere el roció
cuando nace un nuevo día.

Si algún día te cansaras
de estar a la vera mía
no quiero que te lo calles,
quiero que me lo digas;
quiero que tengas presente
que yo lo comprendería
por que soy una carga para ti,
y viéndote a ti feliz,
también feliz yo sería.

Gracias por lo que me has dado
Gracias por seguir a mi lado.