L'abril desplega les flors que la primavera guarda amb fervor. Abril és el teu aliat, amor, el camí de la pau que s'esvaeix en una dansa festiva, com un adéu efímer.
Ets, de nou, l'abril, amor meu, irradies des del teu ser, una convergència que restaura la plenitud en cada mirada.
El vent d'abril balla gràcil i lleuger a través de la meva finestra entreoberta, i el sol d'abril banyant amb llum daurada la petita nena que demana ser emportada.
El sol, amb els seus braços càlids i seductors, dispersa la seva llum en braços dispersos, on les flors floreixen com delicades joyes, penjades com perles en les branques més fines.
Però fins i tot el sol, estimat i adorat, com tots els qui estimem, pot portar la llum a la nostra vida, però al costat també porta la mort.
